dijous, 7 de maig de 2009

Exit de l'homenatge a Jordi Paulí

Si, com jo, heu tingut el goig de sentir alguna de les conferències del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, haureu comprovat que sempre insisteix en el fet que les persones hem de tocar-nos i abraçar-nos més sovint.

El mestre és una persona tan intel·ligent i planera que, crec, arriba a molta gent que està d'acord amb ell en el fet que vivim de pressa oblidant-nos del principal, els sentiments.

Bé, això ve al cas perquè els que varem gaudir, el diumenge 5 d'abril, de l'Acte Cultural d'homenatge a Jordi Paulí i Safont, varem poder gaudir de moltes emocions.

PRIMERA PART

En primer lloc, la presentadora Pilar Portugués, amb naturalitat i saber estar, va fer lectura del que seria l'acte.

La cobla va començar la interpretació de les sardanes, que va ser molt emocionant, ja que cada una de elles té un significat especial per al seu compositor i per a la seva família.

Es va respirar bon rotllo, amb les abraçades entre els músics i, sobretot, entre els mestres Carles Santiago i Jordi Paulí, que varen transmetre l'amistat que els uneix en la ja llarga carrera musical, que, encara que són joves, és gran i extensa.

Quan coneixes el dia a dia d'un músic i compositor, t'adones del que hi ha al darrere d’ell.

En primera persona, el "sacrifici" (de gust) d'haver d'estudiar essent uns adolescents (aquí hi tenen molta importància els pares), ja que no és casual: encara que siguin responsables, no deixaven de ser molt joves i tenien ganes de fer coses de la seva edat (enhorabona als pares, en aquest cas, en Joan i la Glòria).

Si formen la seva família, la muller –en aquest cas, la Marta Pubill- ha de continuar la tasca dels pares i, encara que de gust, la vida d'un músic i compositor és molt sacrificada, per exemple: en mig d'una festa important, com ara el Nadal, els aniversaris dels fills i totes les diades en què el paper del pare és important, normalment tenen actuació, amb horaris de nit i molta, molta carretera.

Així és que, en la seva trajectòria, tota la família ha de fer-li costat posant el seu gra de sorra, les llavors sembrades els fan recollir els fruits que gaudim tots sentint les seves composicions.

Un moment molt emotíu va ser quan el president de l'entitat, el senyor Ignasi Sayol, li va donar el present, més o menys amb aquestes paraules: "Jordi, aquest homenatge no és per la teva tasca feta fins ara, molt important, sinó, ben al contrari, és perquè carreguis les piles per continuar fent feina, perquè encara ets molt jove i tens molt per donar".

Va ser molt bonic quan varen donar el ram de flors a la seva muller, Marta Pubill, i la manera espontània amb què la seva filla Aina va pujar a l'escenari pensant que allò també anava per ella.

SEGONA PART

Varem poder sentir, per part de la cobla, una segona part INCREÏBLE: si fa uns anys ens haguessin jurat que gaudiríem sentint boleros, valsos i 1ins i tot el ball de rams (que, per celi, molt tímidament , els del públic varem cantar ), no ho haguéssim cregut, Així que moltes felicitats per l'emocionant cloenda, pel que fa a la sardana dirigida per Jordi Paulí i que va compondre quan només tenia 11 anys (pèls de punta).

Vull felicitar la cobla i el seu director, Francesc Gregori i Pons, tant per la interpretació com per la participació.

Així mateix, vull felicitar el públic per la seva integració, perquè es feien sentir les bones vibracions.

Gràcies a l'entitat, perquè fa molts i molts anys que treballen i, evidentment, sense ells això no seria possible.

Han aconseguit un homenatge i un acte cultural molt bonic.

Una forta abraçada a tothom.

Natàlia Anadon.