dilluns, 25 de maig del 2009

Balldes de Festa Major i Aplec

12 de juny a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Lluís Companys amb les cobles Ciutat de Cornellà i Contemporània.

Programa Ciutat de Cornellà
  1. Montserrat - Vicens Bou
  2. A l'amic Llinàs - Carles Soler
  3. 50 anys- Pitu Chamorro
  4. Sitges, festa d'argent
  5. Celebrant els meus 95 anys - Joaquim Soms
  6. Incògnita
S'estrena la sardana " El castell de Cornellà" - d'Antoni Guinjoan interpretada per les dues cobles.

Programa de la Cotemporania
  1. La font de la filosa - Daniel Gasulla
  2. A la Plaça del gra - Joseph Cid
  3. Fins aviat - Martí Fontclara
  4. Sardabeatles - Gregori Velasco
  5. Casta Schok - JJ. Beumala
  6. Roure vell a Mallorca - Agustí Serrataco


Mostra un mapa més gran

13 de juny a 2/4 de 7 de la tarda a la plaça Rosa Sensat ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

Programa:
  1. Neu rodona - Ramon Serra
  2. Matins de sardanes - Alfred Abad
  3. Terra nostra - Bertomeu Vallmajor
  4. Melangia - Josep Maria Tarridas
  5. De l'Anella Oberta a Cubellas - Carles Santiago
  6. Sarda Incògnita
  7. Per Mollet - Ramon Vilà
  8. Parc Güell - Francesc Mas Ros

Mostra un mapa més gran

14 de juny

41é APLEC DE LA SARDANA DE CORNELLÀ

Lloc: Parc de les Aigües

Cobles:

- Ciutat de Cornellà (CC)
- Principal del Llobregat (PLL)
- Sant Jordi (SJ)

Matí 11:00
  1. CC - La barca blanca - Manel Saderra i Puigferrer
  2. SJ - Una sardana - Josep Mª Tarridas i Barri
  3. PLL - La noia matinera - Josep Blanch i Reynald
  4. CC - Sitges, racó de la calma - Jordi Paulí i Safont
  5. SJ - Entre núvols i clarianes - Joan Druguet i Sallent
  6. PLL - Tres violes - David Estanyol i Martells
  7. CC - Sempre amb vosaltres - Lluís Alclà i Baquès
  8. SJ - Sardana Incògnita
  9. PLL - En Josep de Can Tinco - Joan Jordi Beumala i Sampons
  10. CC + SJ + PLL - El Parc de les aigües - Carles Santiago i Roig
  11. CC - 25 anys de Xiroia - Daniel Gasulla i Porta
  12. SJ - Amics de Mataró - Conrad Saló i Ramell
  13. PLL - Estany de Travertins - Pita Chamorro i Ramos
Tarda 2/4 de 5

  1. CC - L'Amic Vicenç - Marcel Artiaga i Valls
  2. SJ - Sabadell a la Sardana - Enric Ortí i Martín
  3. PLL - Em recordo - René Picamal i Coma
  4. CC - XXX (7 tirades)
  5. SJ - XXX (7 tirades)
  6. PLL - XXX (7 tirades)
  7. CC - Sardanes a Olot - Carles Santiago i Roig
  8. SJ - (Concurs de colles 7 tirades) Geltruenca - Ricard Viladesau i Caner
  9. PLL - La nit del 17 de maig - Lilian Perez
  10. CC - Mariona - Josep Saderra i Puigferrer
  11. SJ - Gràcies, Pere - Marc Timón i Barceló
  12. PLL - Ara fa 10 anys - Jordi León i Roto
  13. CC + SJ + PLL - L'Aplec de Cornellà - Jaume Vilà i Melich
Tarda: Concurs de colles improvisades.
En cas de mal temps al mateix lloc






Mostra un mapa més gran

divendres, 15 de maig del 2009

Sort del flabiol !!!!

Llegiu aquest article referent a la Jordiada extret del Butlletí d'Informació de l'Ajuntament de Cornellà, el Cornellà Informa que adjunto en forma de fotografia.


No hi trobeu a faltar res ? Doncs jo si alguna referència a que s'hi van fer sardanes, més enllà de la foto testimonial del flabiol. Ho dic amb cert ressentiment doncs segons tinc entès al 1993 una de les entitats que més empenta va dedicar a iniciar aquest gran esdeveniment que avui es la Jordiada a Cornellà va ser Amics de la Sardana de Cornellà. A més es una de les activitats que s'hi ha celebrat sempre des dels seus inicis.

Crec que per aquests i per molts altres motius no era molt demanar que s'esmentés que s'hi van fer sardanes.

M'agradaria que per altres vegades el nostre ajuntament en prengués nota.

(Aquest post no expressa la opinió d'Amics de la Sardana de Cornellà sinó l'opinió personal de Roger Marín Puigpelat)

dilluns, 11 de maig del 2009

Ballada del Maig

El proper dissabte 16 de maig tindrà lloc a la plaça de la Sardana de Cornellà la ballada del Maig amb la Cobla Mar i Cel.

El programa serà el següent:

  1. Els gegants de Castellterçol - Josep Serra
  2. El bosquerol - M.Balasch
  3. 50 anys - Pitu Chamorro
  4. Mar - Tomas Gil i Membrado
  5. Júlia - Jordi Paulí
  6. (Sardana Incògnita)
  7. Sardana curta - Narcís Paulís
  8. Puig Castellà - E. Gratacós
  9. Flor estimada - Ramón Vilà

I per a que no us perdeu un mapa per arribar-hi


Mostra un mapa més gran

I una imatge de la plaça


Mostra un mapa més gran

Us hi esperem a tots !!!

diumenge, 10 de maig del 2009

Ensenyament de sardanes a les escoles de Cornellà

La sardana ha estat sempre present, activament present, a Cornellà de Llobregat. Fins i tot en els moments més durs, quan qualsevol manifestació folklòrica podia resultar sospitosa o inoportuna per als qui volien esborrar la nostra cultura de la història.

Cap als anys 1975-76, un grup de persones intentaren donar un cop més una empenta a la sardana, que anava quedant en l'oblit.

Amb l'obsessió per tornar-la a popularitzar, es varen limitar a recollir propostes antigues, anys de feina feta i un desig de... "Ens agradaria saber ballar sardanes... ".

El mes d'abril de 1975, es van iniciar els primers contactes amb escoles de Cornellà. Es va intentar distribuir amics sardanistes a totes les escoles i dedicar-hi unes hores a l'ensenyament.

Es buscaren, entre els pares i mestres de les escoles, persones que volguessin fer de monitors.

Personalment exerceixo de monitor des de 1978, i he recorregut moltes escoles. Recordo algunes de les preguntes que alguns dels alumnes em feien: "Creu que els fills d'emigrants han d'aprendre a ballar sardanes?" Jo els contestava. "On sigui que visquis i t'hi sentis lliure, allí és la teva terra o pàtria, no cal haver-hi nascut".

Un altre dels molts nens em deia: "Senyor Enric, vostè menja de la sardana?". La meva resposta era: “Desgraciadament, dedicar un temps o unes hores a la nostra cultura a exercir el voluntariat no és pagat, moltes
vegades ni amb la paraula "Gràcies".

A Cornellà havíem arribat a impartir ensenyament a més de 400 nens i nenes de diverses escoles de Cornellà.

Tot aquest esclat ja no existeix a la nostra ciutat, hi ha un desencís que hauria de ser motiu d'estudi.

El nostre ajuntament si que hi ofereix suport, amb la idea de "PLA DE L’ENTORN". Fa dos anys que és en marxa, aquesta idea, però, tot i essent molt positiva, sorgeix una petita dificultat, i és que és molt difícil, almenys en els nostres temps, tenir unes criatures fora de l'horari escolar, com obligats durant una hora a aprendre una activitat que els pares han decidit, o fer de guarderia una hora més a I’escola.

L'escola Betània de Cornellà està dedicant una hora a la setmana als costums i tradicions catalans durant l'horari escolar, tot recordant els 50 anys de Joan Amades, gran historiador de les tradicions i la música de Catalunya. Són els cursos de cinquè i sisè.

Entre els molts temes a tocar hi ha la sardana. He de confessar una experiència i satisfacció amb l'interès que posa la canalla a aprofitar aquest temps amb el coneixement de la nostra dansa.El nen o nena segueix amb gran interès les diferents etapes de la sardana, tant teòricament com amb la pràctica, i adquireix un alt nivell, com és aconseguir endevinar el tiratge d 'una sardana. El professorat ha decidit fer una exhibició durant la festa de Fi de Curs, a causa del nivell. Aquest seria un motiu de reflexió envers la sardana.

No s'ensenya el ball i la música anglosaxona, convertint "escola en una discoteca pública, cosa que no nego que també sigui cultura?, doncs per què no la sardana?

Us deixo amb l'opinió de les noies i els nois de Betània.

Vocalia d'ensenyament

Enric Górriz

SARDANES A L'ESCOLA BETÀNIA

Escrits dels nostres alumnes

EN EL MÓN DE LES SARDANES

Hola, bon dia, em dic Núria Conrado i sóc de l'escola Betània de Cornellà. Aquest any a la meva escola han pensat de fer una hora de sardanes. El meu germà ja havia ballat sardanes i m'havia dit que era bastant divertit. Les sardanes ens les ensenya el senyor Enric, que sap ballar molt bé i ens ensenya molt. El senyor Enric em cau molt bé perquè és molt divertit i ens ensenya de manera divertida. La nostra professora d'Educació Física ens ha dit que per final de curs ballarem sardanes. A mi el que més m'agrada de les sardanes són els llargs quan saltem. Els meus companys i jo ho fem bastant bé. És una experiència molt bona i per això recomano que la gent ho provi.

LA SARDANA DINS EL MÓN ESCOLAR

A la nostra escola Betània de Cornellà estem aprenent un ball molt bonic i tradicional, LA SARDANA.

S'ha decidit que aprenguem aquesta dansa perquè és educativa" i molt interessant.

Ho ensenya el senyor Enric, jo crec que ho faig bastant bé, m'agrada, i hi estic posant bastant interès, i cada vegada em surt millor. Els meus companys també ho fan molt bé.

El que més m'agrada de tot plegat, és fer-ho tot junts, perquè si no tens a ningú al costat teu, la sardana no és el mateix, que si ho fas sol.
Us mostrem algunes fotografies d'aquests cursos:

Escola Betània



Escola Sant Ildefons


La festa final del pla de l'entorn de l'escola Betània tindrà lloc el 20 de maig a la plaça Catalunya de 5 a 7 de la tarda.

dijous, 7 de maig del 2009

Exit de l'homenatge a Jordi Paulí

Si, com jo, heu tingut el goig de sentir alguna de les conferències del catedràtic de lingüística Sebastià Serrano, haureu comprovat que sempre insisteix en el fet que les persones hem de tocar-nos i abraçar-nos més sovint.

El mestre és una persona tan intel·ligent i planera que, crec, arriba a molta gent que està d'acord amb ell en el fet que vivim de pressa oblidant-nos del principal, els sentiments.

Bé, això ve al cas perquè els que varem gaudir, el diumenge 5 d'abril, de l'Acte Cultural d'homenatge a Jordi Paulí i Safont, varem poder gaudir de moltes emocions.

PRIMERA PART

En primer lloc, la presentadora Pilar Portugués, amb naturalitat i saber estar, va fer lectura del que seria l'acte.

La cobla va començar la interpretació de les sardanes, que va ser molt emocionant, ja que cada una de elles té un significat especial per al seu compositor i per a la seva família.

Es va respirar bon rotllo, amb les abraçades entre els músics i, sobretot, entre els mestres Carles Santiago i Jordi Paulí, que varen transmetre l'amistat que els uneix en la ja llarga carrera musical, que, encara que són joves, és gran i extensa.

Quan coneixes el dia a dia d'un músic i compositor, t'adones del que hi ha al darrere d’ell.

En primera persona, el "sacrifici" (de gust) d'haver d'estudiar essent uns adolescents (aquí hi tenen molta importància els pares), ja que no és casual: encara que siguin responsables, no deixaven de ser molt joves i tenien ganes de fer coses de la seva edat (enhorabona als pares, en aquest cas, en Joan i la Glòria).

Si formen la seva família, la muller –en aquest cas, la Marta Pubill- ha de continuar la tasca dels pares i, encara que de gust, la vida d'un músic i compositor és molt sacrificada, per exemple: en mig d'una festa important, com ara el Nadal, els aniversaris dels fills i totes les diades en què el paper del pare és important, normalment tenen actuació, amb horaris de nit i molta, molta carretera.

Així és que, en la seva trajectòria, tota la família ha de fer-li costat posant el seu gra de sorra, les llavors sembrades els fan recollir els fruits que gaudim tots sentint les seves composicions.

Un moment molt emotíu va ser quan el president de l'entitat, el senyor Ignasi Sayol, li va donar el present, més o menys amb aquestes paraules: "Jordi, aquest homenatge no és per la teva tasca feta fins ara, molt important, sinó, ben al contrari, és perquè carreguis les piles per continuar fent feina, perquè encara ets molt jove i tens molt per donar".

Va ser molt bonic quan varen donar el ram de flors a la seva muller, Marta Pubill, i la manera espontània amb què la seva filla Aina va pujar a l'escenari pensant que allò també anava per ella.

SEGONA PART

Varem poder sentir, per part de la cobla, una segona part INCREÏBLE: si fa uns anys ens haguessin jurat que gaudiríem sentint boleros, valsos i 1ins i tot el ball de rams (que, per celi, molt tímidament , els del públic varem cantar ), no ho haguéssim cregut, Així que moltes felicitats per l'emocionant cloenda, pel que fa a la sardana dirigida per Jordi Paulí i que va compondre quan només tenia 11 anys (pèls de punta).

Vull felicitar la cobla i el seu director, Francesc Gregori i Pons, tant per la interpretació com per la participació.

Així mateix, vull felicitar el públic per la seva integració, perquè es feien sentir les bones vibracions.

Gràcies a l'entitat, perquè fa molts i molts anys que treballen i, evidentment, sense ells això no seria possible.

Han aconseguit un homenatge i un acte cultural molt bonic.

Una forta abraçada a tothom.

Natàlia Anadon.